La fibra de vidre es pot dividir en fibra contínua, longitud fixa de fibra i llana de vidre segons la seva forma i longitud. Segons la composició del vidre, es pot dividir en alkali-lliure, resistent a la química, alt-àlcali, medi-àlcali, alta resistència, alta elasticitat i resistent a l'alcalí (resistent a l'alcalí), fibra de vidre, etc.
Les principals matèries primeres per a la producció de fibra de vidre són: sorra de quars, alúmina i pirofíllita, calcària, dolomita, àcid bòric, cendres de soda, thenardita, Fluorita i altres. Els mètodes de producció es divideixen aproximadament en dues categories: una és directament formar el vidre fos en fibres; l'altre és fer primer el got fos en una bola o una vareta de vidre amb un diàmetre de 20 mm, i després refondre de diverses maneres de fer un diàmetre de 3 ~ fibra molt fina de 80 μm. Una fibra infinitament llarga dibuixada per un mètode de dibuix mecànic per una placa d'aliatge de platí s'anomena fibra de vidre continu i es denomina generalment una fibra llarga. Les fibres no contínues fetes per rodets o corrents d'aire, anomenades fibres de vidre de longitud fixa, es coneixen comunament com fibres curtes.
La fibra de vidre es divideix en diferents graus segons la composició, la naturalesa i l'ús. Segons el nivell estàndard (vegeu taula), la fibra de vidre d'E-grau s'utilitza més comunament, àmpliament utilitzat en materials d'aïllament elèctric; S de grau és de fibra especial.
